Retallades del PP al sector públic valencià

Com ja va anunciar el passat dia 1 el president Fabra, la Generalitat Valenciana disminuirà la seua despesa en 1.000 milions d'euros per tal d'ajustar els seus pressupostos, que es troben en estat crític. Si be serà demà dia 5 quan s'expliquen les mesures que el govern prendrà, ja s'han anant filtrant algunes de les mesures que prendrà el nou govern.

Estos dies s'han escoltat molts rumors sobre la crítica situació dels comptes de la Generalitat. Així, segons el diari El País, el govern de l'estat hauria avalat al seu homòleg valencià per tal de fer front a un préstec de 120 milions d'euros amb el Deutsche Bank. Tanmateix, el govern de la Generalitat ha negat tal extrem.

En qualsevol cas, resulta evident que el nostre govern es troba amb serioses dificultats per finançar-se i fer front al pagament del deute d'anys anteriors. Mentre els proveïdors de la Generalitat tarden anys en cobrar (com per exemple les farmàcies que recentment es van declarar en vaga durant un dia) la Generalitat és incapaç de col·locar vora el 40% dels últims bons patriòtics i fins i tot el Conseller Vela va haver de comparèixer públicament animant als ciutadans a adquirir els títols per tal de pagar als proveïdors.

Així doncs, davant l'obligació de fer front a uns pagaments imminents i la impossibilitat de finançar eixos pagaments amb noves emissió de deute, el govern sols pot obtenir els recursos necessaris per saldar el seu deute per la via de l'apujada d'impostos, la baixada de la despesa pública, o per la combinació d'ambdues opcions.

Les mesures que el govern valencià pretén posar en marxa durant esta legislatura, i amb la que es preveu estalviar 271 milions d'euros per cada any fins les eleccions de maig de 2015, passen per una contenció de la despesa pública per tal de, mantenint igual els impostos, obtindre un "coixí" amb el que pagar els seus deutes.

Esta disminució de la despesa pública s'aconseguiria congelant els salaris dels funcionaris i reduint els dies de permís (coneguts com "moscosos") i reduint la jornada laboral (i per tant el salari final) dels treballadors interins. Pel que fa al sector de la Sanitat, es reduiran les retribucions al desenvolupament de la carrera laboral ja existents, i no se n'ofertaran de noves. Pel que fa al personal educatiu, se'ls considerarà que el seu contracte te validesa només durant el període escolar i no durant tot l'any, pel que no percebran el seu salari en estiu.

Pel que fa a l'organització del sector públic valencià, la Generalitat suprimirà 40 de les 46 empreses públiques valencianes, fusionant-ne algunes, mentre que altres seran suprimides i les seues competències assumides per l'estat central, com l'Institut Valencià de l'Exportació.

Cal recordar també, que segons l'informe de l'Instituto de Estudios Fiscales de 2008 (l'única anàlisi de les balances fiscal realitzades i publicades pel govern espanyol, que va ser feta amb dades de l'any 2005) el dèficit fiscal de la Comunitat Autònoma Valenciana respecte a la resta de l'Estat Espanyol (efecte conegut com espoli fiscal) va ser de 2.838 milions d'€. Això vol dir que si al País Valencià es recapten 22.882,34 milions d'euros, les diferents administracions públiques sols realitzen inversions i despesa per valor de 20.044 milions. Així doncs, resulta que cada any l'estat espanyol invertiria al País Valencià 581 euros per habitant menys del que es paga en impostos. Si s'acabara amb este dèficit de 2.800 milions d'euros, la Generalitat podria recuperar els 1.000 milions d'euros d'este pla d'ajust en menys de mig any, i sense haver de reduir els serveis públics durant tres anys i mig.