Manifest "Més Societat Civil"


 Mentre veiem com la imatge pública dels valencians cau en picat, un grup de vint joves intel·lectuals valencians han fet públic un manifest amb l'objectiu d'articular una plataforma en defensa de la regeneració democràtica des de la societat civil.  El manifest, redactat a partir d'un esbós de Josep Vicent Boira, te tres eixos fonamentals, on es demana una menor intervenció d'institucions públiques i partits polítics en la societat, s'impulsa una renovació per tal d'enfortir la societat civil, i es crida a lluitar per tal de recuperar el prestigi de la Comunitat Autònoma Valenciana.

Vint personalitats del País Valencià se sumen a este manifest. A més de l'autor de "La Commonwealth catalano-valenciana", hi trobem a Alfonso MaldonadoCarlos González Triviño o José María Tomás Llavador.

Una quantitat significativa de pensadors valencians que, provenint de diferents posicions ideològiques, s'unixen per tal de demanar una reacció als valencians com a societat. Entre els seus consensos, podem trobar la de la necessitat de demandar la construcció del Corredor Mediterrani.


Firmants del Manifest:

Josep Vicent Boira i Maiques, Jose María Boluda Crespo, Rafael Carbonell Serrano, Roberto Centeno Rodríguez, Héctor Dominguis Pérez, Vicente Espert Fernández, Josep Maria Felip i Sardà, Jesús Ferrer Pastor, Carlos González Triviño, Ignacio Jiménez de la Iglesia, Alfonso Maldonado Rubio, Francisco Martínez Boluda, Jose Navarro Catalá, Silvino Navarro Gómez-Ferrer, Pablo Noguera Borel, Carlos Pascual Vicens, Lorenzo Agustí Pons, Manuel Portolés i Sanz, Jose María del Rivero Zardoya, Pablo Romá Bohorques, Luis Sendra Mengual, Jose María Tomás Llavador, i Pablo Valldecabres Polop.

Més Societat Civil

"La societat en cadascuna de les seues formes és una benedicció". Són paraules escrites en un llunyà 1776 per Thomas Paine al seu manifest Common Sense, que va tenir gran repercussió en els successos que van motivar la revolució americana i en el qual es distingia clarament entre govern i societat. En efecte, la política és massa important perqué la societat civil se’n desentenga. La classe política necessita el contrapés d'una societat civil, de la mateixa manera que el govern necessita el contrapés d'una oposició. 

Una errònia concepció del paper que el govern ha de tenir en la vida dels ciutadans conduïx a què la societat civil s'haja sentit cada volta més feble i marginada. Hui vivim un procés de confusió entre els dos conceptes. No és possible que el poder governamental, que sorgix de les institucions i al seu torn de les eleccions (dels ciutadans en definitiva), intente no solament ocupar tots els àmbits de la societat, des del jurídic al cultural, des del social al comunicatiu, des de l'assistencial al periodístic fins i tot, sinó a conformar l'agenda de debat i el full de ruta d'una societat sencera, plural, rica i oberta. Este procés ha de ser urgentment revertit. 

En els nostres dies, el paper que el govern i els poders públics en general van a poder desenvolupar en un futur pròxim va a ser cada vegada menor. Així és que, fent de la necessitat virtut, tal volta siga el moment de reprendre l'esperit de la distinció entre govern i societat i de recuperar -en el cas de la nostra comunitat- el paper que la societat civil mai no hagué de perdre. Este argument, el de la devolució de poders a la societat, hauria de ser l'eix fonamental d'una segona transició a la Comunitat Valenciana. 

No és desitjable que la lògica política es reduïsca a una lògica partidista que oferix tan poc grau d'elecció a la societat civil, com tant poder a qui són considerats obedients a la veu del seu partit polític. Per això volem fer una crida a la societat civil valenciana i també al govern valencià perquè redimensionen els seus respectius poders. 

L'afany governamental d'estendre la seua influència a tots els àmbits socials ha de quedar en suspens, mentre que la societat civil valenciana ha de recobrar el seu pols i la seua agilitat, ambició i il·lusió. En el cas de la Comunitat Valenciana la iniciativa empresarial i privada, l'associacionisme cultural i cívic, la societat civil, sempre ha gaudit de prestigi i de capacitat d'acció exemplar. 

Ara és temps que la societat civil valenciana -seguint l'exemple d'il.lustres valencians d'altres èpoques- demane als seus governants que centren la seua atenció en l' interés comú, i en la recuperació del prestigi de la nostra Comunitat, desplegant així tots dos poders la seua veritable essència. 

L'il·lustrat Gregori Mayans i Ciscar va ser, tal volta, el primer valencià que va obrir la porta a un paper major de la societat valenciana, promovent el bé comú, la il·lustració i la recuperació dels senyals històrics de l'antiga corona d'Aragó en un moment molt difícil. El seu exemple ha estat seguit per nombrosos personatges de la vida civil valenciana com ara Vicent Boix o Teodor Llorente i altres historiadors i pensadors del segle XIX.


Constantí Llombart a favor del manteniment del patrimoni cultural que és la nostra llengua. Tomás Trénor i el seu esforç per portar a València la modernització econòmica amb l'Exposició Regional de 1909. Ignasi Vilallonga i la seua aposta als anys trenta per un model econòmic valencià. La reunió d'intel·lectuals a favor d'idees democràtiques oposades als totalitarismes en voga a Europa i Rússia realitzada a València durant la guerra espanyola. L'entramat civil que va permetre que el 1958, Martí Domínguez des del periodisme, Joaquim Maldonado des de l'Ateneu Mercantil i Tomàs Trénor Azcárraga des de l'ajuntament de València, clamaren a favor d'una millor consideració de les terres valencianes. 

El treball de generacions de joves intel·lectuals, universitaris, professors i alumnes -inevitables són els esments als professors Manuel Broseta o Ernest Lluch- per retornar la dignitat a les màximes institucions acadèmiques valencianes als anys seixanta i setanta en el context de la dictadura franquista. La voluntat europeista demostrada per les reiterades peticions d'empresaris i agricultors valencians per obrir l'economia espanyola al Mercat Comú (recordem ara a Vicent Ventura), els esforços d'algunes persones a la transició per evitar estèrils enfrontaments dins la societat valenciana o la cohesió de la societat civil a l'hora de defendre el Corredor Ferroviari Mediterrani en l'actualitat són exemples del múscul de la societat civil valenciana. Darrere de cada iniciativa, darrere de cada esforç personal, darrere de cada nom dels citats, milers d'homes i dones, de valencians i valencianes, s'hi han sumat i les han fetes seues. 

Hui en dia, en molts camps de la vida quotidiana, els valencians seguim donant testimoni d'articulació civil, d'associacionisme cívic, cultural o social: bandes de música, ateneus, casinos, centres d'estudi municipals o de base comarcal, comissions festives, associacions d'editors, de músics, d'actors i actrius, organitzacions no governamentals, voluntaris, societats caritatives de llarga tradició i prestigi… Ningú no ha de dubtar que en estos moments d’angoixa, és imprescindible una reacció de la societat civil. I este no és un tema estrany per als valencians. 

La societat civil ha anat perdent amb el temps les seues velles estratègies i acostumant-se a que siguen uns altres qui solucionen els seus problemes, que el seu dinamisme depenga de la subvenció oficial, a reproduir els mateixos vicis que la lògica partidista ha practicat fins ara. La societat civil ha de respondre, però ho ha de fer des de la permeabilitat, la suma de voluntats, l'obertura, la humilitat, la il.lusió i la generositat i hauria d'acostumar-se a obrar de nou recordant que el govern està al seu servei i no al contrari. 

En tota la geografia valenciana han de ressorgir els enclavaments de la societat civil en qualsevol de les seues formes. I açò exigirà que, un a un, tots els valencians ens preguntem fins on estem disposats a arribar amb els nostres diners i amb el nostre temps, amb eixa xicoteta parcel·la que ningú no ens pot arrabassar, la nostra consciència individual. És imprescindible una nova acció col·lectiva basada en la decisió individual com ferment de la il·lusió col·lectiva. 

El segle XXI se'ns planteja als valencians amb un titànic esforç: embarcar- nos en una segona transició que enrobustisca el poder de la societat civil, que alleugerisca la càrrega del poder públic i el faça més àgil i que limite l'ambició de l'acció governamental. Com Thomas Paine, aquell llunyà 1776, també nosaltres creiem en la societat, i creiem que la societat civil ha de ser el producte dels nostres desigs. I, per què no, també dels nostres somnis. 

Retallades del PP al sector públic valencià

Com ja va anunciar el passat dia 1 el president Fabra, la Generalitat Valenciana disminuirà la seua despesa en 1.000 milions d'euros per tal d'ajustar els seus pressupostos, que es troben en estat crític. Si be serà demà dia 5 quan s'expliquen les mesures que el govern prendrà, ja s'han anant filtrant algunes de les mesures que prendrà el nou govern.

Estos dies s'han escoltat molts rumors sobre la crítica situació dels comptes de la Generalitat. Així, segons el diari El País, el govern de l'estat hauria avalat al seu homòleg valencià per tal de fer front a un préstec de 120 milions d'euros amb el Deutsche Bank. Tanmateix, el govern de la Generalitat ha negat tal extrem.

En qualsevol cas, resulta evident que el nostre govern es troba amb serioses dificultats per finançar-se i fer front al pagament del deute d'anys anteriors. Mentre els proveïdors de la Generalitat tarden anys en cobrar (com per exemple les farmàcies que recentment es van declarar en vaga durant un dia) la Generalitat és incapaç de col·locar vora el 40% dels últims bons patriòtics i fins i tot el Conseller Vela va haver de comparèixer públicament animant als ciutadans a adquirir els títols per tal de pagar als proveïdors.

Així doncs, davant l'obligació de fer front a uns pagaments imminents i la impossibilitat de finançar eixos pagaments amb noves emissió de deute, el govern sols pot obtenir els recursos necessaris per saldar el seu deute per la via de l'apujada d'impostos, la baixada de la despesa pública, o per la combinació d'ambdues opcions.

Les mesures que el govern valencià pretén posar en marxa durant esta legislatura, i amb la que es preveu estalviar 271 milions d'euros per cada any fins les eleccions de maig de 2015, passen per una contenció de la despesa pública per tal de, mantenint igual els impostos, obtindre un "coixí" amb el que pagar els seus deutes.

Esta disminució de la despesa pública s'aconseguiria congelant els salaris dels funcionaris i reduint els dies de permís (coneguts com "moscosos") i reduint la jornada laboral (i per tant el salari final) dels treballadors interins. Pel que fa al sector de la Sanitat, es reduiran les retribucions al desenvolupament de la carrera laboral ja existents, i no se n'ofertaran de noves. Pel que fa al personal educatiu, se'ls considerarà que el seu contracte te validesa només durant el període escolar i no durant tot l'any, pel que no percebran el seu salari en estiu.

Pel que fa a l'organització del sector públic valencià, la Generalitat suprimirà 40 de les 46 empreses públiques valencianes, fusionant-ne algunes, mentre que altres seran suprimides i les seues competències assumides per l'estat central, com l'Institut Valencià de l'Exportació.

Cal recordar també, que segons l'informe de l'Instituto de Estudios Fiscales de 2008 (l'única anàlisi de les balances fiscal realitzades i publicades pel govern espanyol, que va ser feta amb dades de l'any 2005) el dèficit fiscal de la Comunitat Autònoma Valenciana respecte a la resta de l'Estat Espanyol (efecte conegut com espoli fiscal) va ser de 2.838 milions d'€. Això vol dir que si al País Valencià es recapten 22.882,34 milions d'euros, les diferents administracions públiques sols realitzen inversions i despesa per valor de 20.044 milions. Així doncs, resulta que cada any l'estat espanyol invertiria al País Valencià 581 euros per habitant menys del que es paga en impostos. Si s'acabara amb este dèficit de 2.800 milions d'euros, la Generalitat podria recuperar els 1.000 milions d'euros d'este pla d'ajust en menys de mig any, i sense haver de reduir els serveis públics durant tres anys i mig.