Després de parlar de les columnes polítiques del primer Berca 2011, es la nostra obligació parlar de les agrupacions polítiques que resten fora dels plenaris de l'Ajuntament.
Retrocedim a les eleccions del 2007. Un històric d'històrics, el BLOC, va quedar-se per molt poc a les portes d'entrar a l'Ajuntamemt. El llarg conflicte intern amb un representant electe que els havia eixit bort, junt a massa temps donant suport al projecte caduc de Gregori passen factura. I aixina fou com els hereus de l'IPA de Joan Girbés (el Canari) i de la posterior UPV desaparegueren del panorama polític. "L'escampalpoll" començà a solucionar-se amb una rebrotament interna a finals del 2009 i al poc arribà el que podríem anomenar el "Contuberni Roig".
Pel que fa a ERPV, va viure un creixement a les passades eleccions, arribant als 399 votants, xifra gens menyspreable tenint en compte que era la primera volta que es presentaven en solitari, després de l'atzarosa aliança electoral del 2003 amb EU (que quasi acabà com el Rosari de l'Aurora) i en un àmbit amb possibilitats d'esdevindre hòstil. La participació de membres d'ERPV en determinats actes junt a les seues reivindicacions polítiques els ha convertit en objecte d'ús demagògic del PP, com abans de la seua aparició ho era el BLOC-UPV. També van ser cridats al "Contuberni Roig".
Ambdós partits es van trobar per primera volta a principis del 2010 en una reunió a tres bandes (EU-BLOC-ERPV) celebrada a un baix al Parc Salvador Castell. Cridats per una pinya d'independents de l'àmbit de l'esquerra local baix el clam de la necessitat de consensuar una llista electoral conjunta per a concórrer el 2011. Aquell "Contuberni Roig" va tindre una curta vida, sols tres reunions. Va morir al febrer, després d'una tensa quedada on s'enfrontaren els criteris igualitaris defensats per BLOC i ERPV front a les exigències desmesurades d'EUPV, que segons l'òptica dels dos primers, quasi demanava la dissolució d'ells dins d'una candidatura monopolitzada per EU. Aquella reunió s'acabà amb la promesa d'EU de la celebració d'una de nova que mai va arribar a ser convocada.
La defensa d'aquells criteris havia aconseguit forjar un pont de relacions entre BLOC i ERPV que fins aleshores no havia existit. Finalment, davant el pas del temps i la falta de resposta d'EU, els nacionalistes i els republicans cridaren als independents a una nova reunió que va ser l'embrió de Més Algemesí.
Però aquell embrió era molt diferent de la proposta inicial de candidatura consensuada. Estructurat en forma de plataforma política assemblearia i no com a coalició de partits, inicià el seu camí presentant-se el 27 de Maig a la sala d'actes del Casino Liberal. A poc a poc a anant prenent forma fins a la recent elecció del seu cap de llista, el professor i filòsof Josep Bermúdez, baix el novedós i democràtic mètode de les primàries obertes.
Com a nota a tenir en compte, Més Algemesí aconseguí desconcertar a la resta de partits polítics locals amb l'inclusió de tres esmenes (l'alliberament de l'AP7, una nova escola infantil pública i una rotonda al camí de la Creueta) als Presupostos Generals de l'Estat gràcies al grup parlamentari d'IU-ICV-ERC, maniobra inesperada i que desbancà tant al PP com al PSOE, que finalment anunciaren que donarien el seu suport.
A l'altra banda de l'espectre polític, el blaverisme sembla haver passat a l'inactivitat total. La desfeta electoral de Coalición Valenciana el 2007, amb els seus minsos resultats, ha sumit a la capelleta ultra del secessionisme local en un llarg somni del que molts esperen que no desperte. Ni estan ni se'ls espera.
Retrocedim a les eleccions del 2007. Un històric d'històrics, el BLOC, va quedar-se per molt poc a les portes d'entrar a l'Ajuntamemt. El llarg conflicte intern amb un representant electe que els havia eixit bort, junt a massa temps donant suport al projecte caduc de Gregori passen factura. I aixina fou com els hereus de l'IPA de Joan Girbés (el Canari) i de la posterior UPV desaparegueren del panorama polític. "L'escampalpoll" començà a solucionar-se amb una rebrotament interna a finals del 2009 i al poc arribà el que podríem anomenar el "Contuberni Roig".
Pel que fa a ERPV, va viure un creixement a les passades eleccions, arribant als 399 votants, xifra gens menyspreable tenint en compte que era la primera volta que es presentaven en solitari, després de l'atzarosa aliança electoral del 2003 amb EU (que quasi acabà com el Rosari de l'Aurora) i en un àmbit amb possibilitats d'esdevindre hòstil. La participació de membres d'ERPV en determinats actes junt a les seues reivindicacions polítiques els ha convertit en objecte d'ús demagògic del PP, com abans de la seua aparició ho era el BLOC-UPV. També van ser cridats al "Contuberni Roig".
Ambdós partits es van trobar per primera volta a principis del 2010 en una reunió a tres bandes (EU-BLOC-ERPV) celebrada a un baix al Parc Salvador Castell. Cridats per una pinya d'independents de l'àmbit de l'esquerra local baix el clam de la necessitat de consensuar una llista electoral conjunta per a concórrer el 2011. Aquell "Contuberni Roig" va tindre una curta vida, sols tres reunions. Va morir al febrer, després d'una tensa quedada on s'enfrontaren els criteris igualitaris defensats per BLOC i ERPV front a les exigències desmesurades d'EUPV, que segons l'òptica dels dos primers, quasi demanava la dissolució d'ells dins d'una candidatura monopolitzada per EU. Aquella reunió s'acabà amb la promesa d'EU de la celebració d'una de nova que mai va arribar a ser convocada.
La defensa d'aquells criteris havia aconseguit forjar un pont de relacions entre BLOC i ERPV que fins aleshores no havia existit. Finalment, davant el pas del temps i la falta de resposta d'EU, els nacionalistes i els republicans cridaren als independents a una nova reunió que va ser l'embrió de Més Algemesí.
Però aquell embrió era molt diferent de la proposta inicial de candidatura consensuada. Estructurat en forma de plataforma política assemblearia i no com a coalició de partits, inicià el seu camí presentant-se el 27 de Maig a la sala d'actes del Casino Liberal. A poc a poc a anant prenent forma fins a la recent elecció del seu cap de llista, el professor i filòsof Josep Bermúdez, baix el novedós i democràtic mètode de les primàries obertes.
Com a nota a tenir en compte, Més Algemesí aconseguí desconcertar a la resta de partits polítics locals amb l'inclusió de tres esmenes (l'alliberament de l'AP7, una nova escola infantil pública i una rotonda al camí de la Creueta) als Presupostos Generals de l'Estat gràcies al grup parlamentari d'IU-ICV-ERC, maniobra inesperada i que desbancà tant al PP com al PSOE, que finalment anunciaren que donarien el seu suport.
A l'altra banda de l'espectre polític, el blaverisme sembla haver passat a l'inactivitat total. La desfeta electoral de Coalición Valenciana el 2007, amb els seus minsos resultats, ha sumit a la capelleta ultra del secessionisme local en un llarg somni del que molts esperen que no desperte. Ni estan ni se'ls espera.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada